En el 2007, em digué una psicòloga i sexòloga (de qui tinc un bon record i amb qui encara estic en contacte), que era molt important la merda, vaja, lo que u fa de cos, perquè reflectia què es menja.
Ara bé, el títol parteix d'una cançó de Júniors dels anys huitanta del segle XX, d'eixes que aprens en campaments. Diu així:
"¡Qué bonito es cagar
y tener en la mano un papel
pa'a poderse limpiar
lo que queda pegado en la piel!
Al que caga muy duro,
se le queda un pedazo en el culo;
al que caga muy blando,
se le queda un hilillo colgando!".
Tot i que la lletra és la lletra, el fet és que dir les veritats és molt important. Així, molts polítics d'ara pretenen que els xiquets com també els qui no ho són biològicament fem la festa del solstici d'hivern i moltes més i punyetes amb salmorra, però no la de Nadal i que no diguem (que, des d'ací, vos ho dic) "Bon Nadal i venturós any 2024". La qüestió és desviar l'atenció del sentiment de pertinença a la terra i instaurar un "ordeno y mando" políticament correcte (en nom del mestissatge, de l'empatia cap als qui tenen altres religions o, per exemple, cap als qui no són creients) que pretenen camuflar de convivència i de tolerància.
No obstant això, jo toque els peus en terra i dic les coses pel nom: com ho faria a un xiquet... que estime, com he fet a menors de sis anys. Però no de cara a la galeria amb intenció de rebre la "Medalla al mejor lameculos del año" des de terres castellanes: el club dels polítics del "més a la dreta" és molt ple de llepons. Per cert, cada u d'ells s'inscriu al que més li agrada.
I és que, com escriu Pere Riutort en la seua explanació del 2018, les cultures matriarcalistes no es posen a fer xarrades sobre els llanterners, sinó que passen a lo que el llanterner considera que cal fer. En el meu cas, lo següent:
1. Folklore.
2. Antropologia.
3. Religiositat popular de línia matriarcalista i vinculada amb la comunitat de catalanoparlants.
4. Sexualitat matriarcalista i música eròtica de línia matriarcal.
5. El sentiment de pertinença a la terra, ben manifest en catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb els quals tinc molts punts en comú.
6. La figura de la mare matriarcalista i l'educació matriarcal (no necessàriament instructiva, ni escolar).
7. Les rondalles, les narracions i les contarelles.
Tot això, em fa arrelar i sentir-me part dels meus, entre els meus germans de llengua (no de la llengua de drap, sinó de la idiomàtica) i no cal anar a Madrid, ni afiliar-se a cap partit polític del grup esmentat, per a trobar-li un sentit a la vida, ni per a dormir com un rei i somiar amb els angelets. Tenir bons referents que ens facen de pilars en la vida és bàsic: en el meu cas, 1) ma mare, 2) mon pare, 3) Pere Riutort i personatges de moltes rondalles.
I el meu parer (que no el del WC): 1) escriure sobre eixos temes, 2) viure de manera matriarcal 3) en la terra on nasquí, 4) a favor de la llengua dels meus pares, de les meus àvies, dels meus avis, dels meus besavis, de la meua besàvia Consuelo, de la meua besàvia Amparo, etc. i de moltes més que arrelaren i que estaven en pro de lo matriarcalista, encara que no haguessen llegit res sobre matriarcalisme. I, òbviament, de moltes persones de la mateixa corda i que encara viuen. I 5) obert a fer costat a persones de bon cor i amb esperit comunitari, amb qui sí que acceptes fer amistat: la resta, les coneixes, però no empeltes amb elles.
Perquè així toquem els peus en terra i en la terra i actuem i responem a favor de la Mare Terra com fan en les cultures matriarcalistes), com quan deia a Pere Riutort que m'agradava contemplar valls obertes i captar les meravelles de la vida, la natura.
I, per descomptat, amb un ordinador portàtil, amb un paper, un bolígraf i fent tu el paper que consideres que et correspon, no el que diga el primer president de la Generalitat, ni de cap consell autonòmic amb què et trobes: escriure, folklore, cultura tradicional i educació matriarcalista.
Una forta abraçada, bon dia de Nadal, Bon Nadal i venturós any 2024.
