El 17 de maig del 2023, en el meu mur i en distints grups de Facebook,
demanàrem com es deia en llengua catalana, en el sentit eròtic i com en el
sentit figurat de persona que tria subjugar-se a una altra, el mot castellà "chupapollas". El mateix dia, en el
meu mur, Rosa Rovira comentà “Xarrupa-cigales? Sí, sí. Ja ho sé...
Hi
ha aquell acudit que diu que, un diumenge d’estiu, un xicot, per fer una broma,
agafa unes quantes cigales i se les posa dins la camisa. Quan és a dins de
missa, totes es posen a cantar i el mossèn diu i ordena en veu alta: ‘Tots aquests que porten cigales,
que surtin a fora!’.
Tots
els homes surten de l’església i només hi queda un vellet, allà, al primer
banc. Va el mossèn i li diu:
‘-Vostè
no porta cigala?’.
´-Sí
que en porto,... però la meva ja no canta!’”. Igualment, eixe dia, li respon Margalida
Fuster Homar: “Rosa Rovira. Jo sabia un acudit semblant, però, en lloc de
ser una cigala, és una perdiu. M’ho contava mon pare, que era nascut a Montuïri
i hi va viure fins als 17 anys.
Allà fan la ‘Fira de sa Perdiu’. Es veu que, en aquest poble, és un animalet
molt estimat. Idò, mon pare em contava que un home va anar a l’església amb una
perdiu amagada dins la jaqueta.
Durant
la missa, a la perdiu, li va pegar per cantar i el capellà, tot emprenyat, va cridar
i va dir:
‘-Meam:
tots els que tenen perdiu, que la treguin defora’.
I
tots els homes es van desembotonar els calçons i varen treure el ‘membre viril’”.
Li comentí “Molt bo, Margalida”.
