divendres, 10 de novembre del 2023

L'acte polític de mamar

Hi ha polítics que, en lloc de ser ells els qui porten la iniciativa, qui diuen qui, com, quan, etc., prefereixen fer com la dona que llepa el mànec, això és, el penis d'un home. Però, ací, d'un primer ministre, d'un ministre...

Gràcies a Déu, som molts els qui fruïm les fantasies sexuals i la vida, però, si de cas, llepem un geladet molt sucós. Això, sí: com a persones en línia amb el matriarcalisme. 

divendres, 7 de juliol del 2023

Dues mamelles, dues.

A mitjan setembre del 2021, quan, entre altres coses, plasmí en Facebook algunes de les cançons de "Mallorcaweb", durant una conversa amb ma mare, em comentà un fet que tingué lloc entre dues dones que coneixia mon pare. 

Les dues anaven per la platja i, en un moment determinat, una diu a l’altra:

"— Concha, que te se veu una mamella!" (sic).

I l’altra, amb molta espenta i sense embuts, li respon:

— ¡Doncs, l’altra, la tinc igual! ¡I en tinc dos!” (sic).


Avant les atxes. 

dilluns, 26 de juny del 2023

Narracions anteriors a 1932, i cançons prèvies als anys huitanta, interessants per a una educació sexual matriarcal

Bon dia,

Hui s'estrena el nou govern valencià. 

En eixe sentit, quant al tema de la llengua, diré que, quan ho feu Ximo Puig (en el 2015), parlí amb Pere Riutort i em digué que el nou president valencià havia fet el discurs mig en valencià, mig en castellà. I més: sabem que, abans del "Pacte del Botànic", el PSOE valencià intentà un acord amb C's (Ciudadanos).

Afegirem que la història ens ajuda a conéixer millor el passat, com si eixe moment fos els pares, els avantpassats, els qui visqueren abans que nosaltres i els que viuen i són més grans que tu.

Passa que ara el "més a la dreta" (PSOE, Més Compromís, ERPV, ERC, Junts per Catalunya, CUP, Unidas Podemos...) promou una gàbia del futur en què els valencians (i també val per a catalans i per a balears) tindrem més protegida i, sobretot, més garantida, la llengua catalana (per cert, el valencià Querol, segons report de Pere Riutort, sempre li digué "català") i en què serem feliços com en la novel·la "Barrots daurats", sobre sectes destructives. Aquest "sectarisme" ha sigut aprovat i impulsat (mitjançant les accions i el tarannà) pel "més a la dreta".

Tocant l' educació eròtica i sexual, els del "més a la dreta" (com els partits, tradicionalment, de dreta) s'han centrat en lo que, en el llibre "Liderazgo sin límites", de Romald A. Heifetz junt amb Marty Linsky (obra que recomane), diu canvis "tècnics" (de forma, senzills, a curt termini) i no en els "adaptatius" (prou més en línia amb el matriarcalisme, perquè en són de substància, a llarg termini i impliquen relacions humanes acompanyades d'humanisme). Podríem dir que els tècnics empiularien, per exemple, amb el tema dels preservatius i del llenguatge incl, o, com deia una dona, en una emissora, a mitjan dels anys noranta, en una primera sessió de sexualitat, la qual, en paraules seues, seria sobre "¿Qué posición hay que tomar en la cama?" (sic).

Els adaptatius podrien incloure, com ara, educació sobre sexualitat i sobre erotisme, entre altres coses, aprofitant les rondalles anteriors a 1932 (quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover, que recopilà més de quatre-cents relats mallorquins), en llengua catalana, en què es reflecteix que la dona està ben considerada, ben tractada, que ella salva l’home,... I, igualment, una quantitat interessant de cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila. ¿Per què no es fa? ¿És que, això, com deien en temps del general Franco (1939-1975) era, com ens contava Enric Sebastià, mestre d'Història en l'Escola de Magisteri de la ciutat de València, de "comunistas que llevaban rabo"  (curs 93/94) com si fos la cua del dimoni? Un altre exemple de canvi adaptatiu podria ser explicar què és una fantasia sexual i adduir (com em digué una psicòloga i sexòloga molt oberta) que afavoreix la creativitat i encoratjar a gaudir-ne com també dels papers de cada u dels cinc sentits (en lo eròtic, en lo sexual i en el dia rere dia). Cal dir que una fantasia sexual té punts interessants (i comuns) amb un conte: en primer lloc, la llibertat creativa, la qual comporta no prendre sempre els camins fressats, tret que enllaça amb una actitud d'esquerres. 

I més: per al "més a la dreta", la maternitat va unida a una mena de degradació de la dona. No figura així en la saviesa tradicional plasmada en les rondalles anteriors a 1932... Tampoc no és qüestió, si més no, des de lo que es diu esquerres, de prohibir cançons com la de "La Ramona pechugona" (d'humor castellà i patriarcal i en què mor la Ramona, a diferència de rondalles en què la dona no mor, sinó... l'home). 

¡N'hi ha un sac i moltes més, recopilades per Gabriel Janer Manila, en nexe amb lo matriarcal! Per cert, com més cap als nostres dies, i en llengua catalana, més cançons eròtiques de línia patriarcal... I no ve per art d'encantament.

Per això, la seua política, sens dubte, va molt de la mà de lo patriarcal. En eixe sentit, intentar anul·lar lo més femení, seria com rebutjar el braç esquerre, simplement, perquè, per exemple, la gran majoria de la població té, com a mà dominant, la dreta: una actitud més en línia amb els totalitarismes. Després, venen les queixes (bàsicament, electoralistes o bé de cara a unes eleccions i des dels partits) de desigualtats socials i de marginacions. Això, com diuen en el meu poble, té un explicació: "Tal faràs, tal trobaràs".

Avant les atxes. 

Una forta abraçada. 


divendres, 16 de juny del 2023

Bons temps per a pesar-se les mamelles unes quantes vegades a la setmana

Bon dia,

Una cosa que veig possible és que, des dels governs de PP i altres partits de línia més a la dreta, d'acord amb els seus principis de partit o de moral, tindrem més d'això de "que t'ix pel forat del cul", vull dir, de cultura tradicional.

Afegirem que la nova dictadura del proletariat dels "més a la dreta" no ha tombat la cultura tradicional i patriarcal, malgrat els intents de fer l'obra del règim, això és, el pensament políticament inclusiu i del llenguatge incl..

A més, gràcies a Déu, hi ha un mitjà, com és Internet, que ens aplana el camí. Així que, res d'empinar el colze, ni de tocar-se els collons (açò fa un personatge de la cançó "La manta al coll", en la versió del grup Carraixet), menys d'esperar que t'ho donen bo i fet i, això sí, abraçar lo tradicional (té a veure amb les arrels), lo que altres persones puguen saber, les humanitats i, òbviament, lo matriarcalista.

En eixe sentit, per a patriarcal i femení, la història ens mostra dones com Indira Gandhi, Margaret Thatcher, Angela Merkel (totes tres figuren en la tesi d'Angie Simonis) i, per descomptat, eixa vicepresidenta de línia comunista que anava vestida de fallera i que preferia (com el PP i el seu aliat actual i el PSOE), ofrenar noves glòries a Espanya. 

Adduirem que tots estem en la mateixa barca i que venen bons temps per a impulsar lo eròtic i lo sexual (però no contra les persones) i unit a eixe humor innocent tan vinculat amb la cultura valenciana en llengua catalana i, a banda, a la dels altres catalanoparlants que estan pel terròs... i dialogants. Però, això sí, en línia amb eixe refrany que diu "Els diners i els collons, per a les ocasions", no per a passar a repartir part dels diners (i a embutxacar-se'n en nom de la lluita contra la corrupció) entre els seus amiguets i, quant als collons, a enviar-los al llit, com si hi hagués roba estesa.

Així que, amics, a jugar i a viure (en el meu cas, com quan vole un catxirulo, el meu joc preferit). Jo decidesc i visc de manera creativa i matriarcalista, sense abraçar els principis morals ni els de cap partit, ni els manaments i a favor del dret a decidir i a autogovernar-se, no sols de les persones, sinó també dels pobles i de les nacions (fins i tot, de les que encara no estan constituïdes com a estat), com la jove que encara viu junt amb els pares, però que vol independitzar-se, que toca els peus en terra, oberta i dialogant. I, com jo, moltes persones. I, igualment, introduesc (com ells) una miqueta de lo que, en psicologia, es diu humor positiu, que és el que preferesc i el que empre.

Avant les atxes.


dimecres, 17 de maig del 2023

De "xarrupacigales", "llepacigales", "llepapius" i sobre l'ensenyament obert

Si alguna dia et demanen si vols fer sexe, pots triar-ne entre sexe oral, sexe escrit, sexe mut i, fins i tot, en un futur, si alguns polítics s'ho fiquen en el cap i els astres els són propicis, també en tindrem, d'inclusiu (vull dir, sexe inclusiu). 

Per cert, quan feia classes de Valencià, mai no deixí fora cap possible resposta a qui em feia una qüestió. I això crec que cal que faça un polític (sia d'esquerres, sia de centre, sia de dretes, sia de davant, sia de darrere, sia del ram del més a la dreta, sia de la candidatura que més l'agrade). 

Per això, si et fan la pregunta de com es diu "chupapollas" (en el sentit eròtic, que no en el figurat), els respons "xarrupacigales" o bé "menjacigales" (molt adients) i, de manera pròxima, "llepacigales""llepapius" o, per exemple, "xuclafaves", com m'han reportat hui. 

Respecte a aquesta acció de xuplar, com ha plasmat un home a una dona, en un grup de Facebook, "A mi, em deien, de jove, que em volien xuclar / llepar el mànec. D'avui, em diuen per fer un 69 o un 96. Depén del greix".

I, així, et prenen com que ets de fiar i molt obert, àdhuc, en lo eròtic, en lo sexual i, sobretot, com a persona.

Avant les atxes. 


Nota: En relació amb el terme "polla", direm que, en llengua catalana, s'utilitza de manera genuïna per a fer al·lusió a una gallina jove i, puntualment, a la xica jove. Per a referir-nos al penis (però no en castellà), comptem amb moltíssimes paraules de tradició.

Igualment, el fet que, en sentit figurat, una dona mame el penis d'un home, podríem vincular-ho amb la sexualitat patriarcal. 


divendres, 12 de maig del 2023

"Tothom a l'aeroport", una dona garrida i somrient

 Hui, 12 de maig del 2023, ha eixit una notícia en "VilaWeb" en què una jove alça un cartell en què es pot llegir "Tothom a l'aeroport". 

Al moment de llegir eixes paraules i de veure la foto (en què, a la dona, se li veuen bona part dels alerons), m'he recordat d'unes paraules que digué un valencià, en l'estranger, a una xica jove que no sabia llengua catalana:

-Xica, baixa els alerons que et canten.

Sobre si li cantaven o no, no vos ho puc assegurar. Però que la xica somrigué, això, sí. 


diumenge, 30 d’abril del 2023

"En Biel de Son Dalmau", una cançó eròtica que reflecteix el matriarcalisme

 El 29 d'abril del 2023 trobàrem la cançó eròtica “En Biel de Son Dalmau”, en la web “Divagacions d’en Xavier”, sota el nom “En Biel de So’n Dalmau” (http://divagacions.xaviersastre.cat/en-biel-de-son-dalmau). Diu així:


“Al·lots i al·lotes, callau.

Vos vaig a contar s’històri’

d’En Biel de Son Dalmau,

que Déu el tengui a la glòri’.


Aquest jove arribà un dia

que es pardal se li enravenà:

‘-Mon pare, jo me vull casar,

que aquesta vida no és vida’.


Dos anyets de festejar

i un diumenge de matí,

amb capell i corbatí,

En Biel se mos casà.


Es foteren bon xicolati

i unes copetes de suc

i partiren cap a Lluc

amb so carretó de l’avi.


Arribaren an es quarto,

s’al·lota se despullà

i En Biel l’empitonà[1]

i boixaren un bon rato[2].


Ell va ser bo d’esbravar,

mes ella, com més anava,

més calenta se posava

i no el deixava alenar.


Prest, es menuts acabà;

i ella, molt emprenyada,

veient que ell no enravenava,

d’aquest modo li parlà:


‘-Biel: tu m’has enganada.

Mira’l-te, que ja no s’empina.

Boixava més de fadrina!

I, per això, m’he casada?


I no estàs empegueït

de vorer-me[3]aquí aixencada[4]

i amb sa cotorra badada

i es gallet ben deixondit.


Mentre tu, en ses dues mans,

t’estàs tocant es collons,

aquí, jo estic esperant

i ja me fan mal es ronyons’.


‘-Maria, m’has acabat,

ja no puc ni aixecar-lo.

Vols un rave que he comprat?

Serà un bon consolador.


Sentí això i, com una moixa,

des llit, un bot va pegar;

sa cotorra li posà

a damunt sa seva boca.


‘-Mama, aquí, valent cabró.

Mama, aquí, gran fill de puta.

Mama, aquí, ja t’he avorrit.

Mama aquí, sa sang me puja’.


En Biel s’acollonà

i va fer lo que li manaven,

des susto[5], se conquigà[6]

i, així, sa nit acabaren.


Que serveixi de lliçó

en es joves de demà:

JUST PES FET D’ENRAVENAR,

UN HOMO NO ÉS CASADOR”.





[1] Del castellà “pito”, forma no genuïna i inadmissible en llengua catalana.

[2] En lloc de la forma correcta “estona”, “temps”....

[3] En la forma genuïna, “veure’m”.

[4] El 29 d’abril del 2023 envií a Miquel Vila Barceló un missatge junt amb una qüestió referent a la paraula “aixencada”, la qual no figurava en el DCVB, ni en altres diccionaris, per a conéixer el significat, i em comentà “’Aixencada’: ‘oberta de cames’. És una paraula que denota grolleria”. Agraesc el seu aclariment.

[5] Castellanisme inadmissible i que es pot substituir, per exemple, per “ensurt”, “sobresalt”.

6] El 30 d’abril del 2023 cercàrem “conquigar” en diferents diccionaris, però no figurava. En canvi, en Twitter, hi havia alguns tweets en què la forma “conquigar-se” s’ajustava a “acollonar-se”, “acollonir-se”, és a dir, “acovardir-se”.