Bon dia,
Una cosa que veig possible és que, des dels governs de PP i altres partits de línia més a la dreta, d'acord amb els seus principis de partit o de moral, tindrem més d'això de "que t'ix pel forat del cul", vull dir, de cultura tradicional.
Afegirem que la nova dictadura del proletariat dels "més a la dreta" no ha tombat la cultura tradicional i patriarcal, malgrat els intents de fer l'obra del règim, això és, el pensament políticament inclusiu i del llenguatge incl..
A més, gràcies a Déu, hi ha un mitjà, com és Internet, que ens aplana el camí. Així que, res d'empinar el colze, ni de tocar-se els collons (açò fa un personatge de la cançó "La manta al coll", en la versió del grup Carraixet), menys d'esperar que t'ho donen bo i fet i, això sí, abraçar lo tradicional (té a veure amb les arrels), lo que altres persones puguen saber, les humanitats i, òbviament, lo matriarcalista.
En eixe sentit, per a patriarcal i femení, la història ens mostra dones com Indira Gandhi, Margaret Thatcher, Angela Merkel (totes tres figuren en la tesi d'Angie Simonis) i, per descomptat, eixa vicepresidenta de línia comunista que anava vestida de fallera i que preferia (com el PP i el seu aliat actual i el PSOE), ofrenar noves glòries a Espanya.
Adduirem que tots estem en la mateixa barca i que venen bons temps per a impulsar lo eròtic i lo sexual (però no contra les persones) i unit a eixe humor innocent tan vinculat amb la cultura valenciana en llengua catalana i, a banda, a la dels altres catalanoparlants que estan pel terròs... i dialogants. Però, això sí, en línia amb eixe refrany que diu "Els diners i els collons, per a les ocasions", no per a passar a repartir part dels diners (i a embutxacar-se'n en nom de la lluita contra la corrupció) entre els seus amiguets i, quant als collons, a enviar-los al llit, com si hi hagués roba estesa.
Així que, amics, a jugar i a viure (en el meu cas, com quan vole un catxirulo, el meu joc preferit). Jo decidesc i visc de manera creativa i matriarcalista, sense abraçar els principis morals ni els de cap partit, ni els manaments i a favor del dret a decidir i a autogovernar-se, no sols de les persones, sinó també dels pobles i de les nacions (fins i tot, de les que encara no estan constituïdes com a estat), com la jove que encara viu junt amb els pares, però que vol independitzar-se, que toca els peus en terra, oberta i dialogant. I, com jo, moltes persones. I, igualment, introduesc (com ells) una miqueta de lo que, en psicologia, es diu humor positiu, que és el que preferesc i el que empre.
Avant les atxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada