Narracions anteriors a 1932, i cançons prèvies als anys huitanta, interessants per a una educació sexual matriarcal

Bon dia,

Hui s'estrena el nou govern valencià. 

En eixe sentit, quant al tema de la llengua, diré que, quan ho feu Ximo Puig (en el 2015), parlí amb Pere Riutort i em digué que el nou president valencià havia fet el discurs mig en valencià, mig en castellà. I més: sabem que, abans del "Pacte del Botànic", el PSOE valencià intentà un acord amb C's (Ciudadanos).

Afegirem que la història ens ajuda a conéixer millor el passat, com si eixe moment fos els pares, els avantpassats, els qui visqueren abans que nosaltres i els que viuen i són més grans que tu.

Passa que ara el "més a la dreta" (PSOE, Més Compromís, ERPV, ERC, Junts per Catalunya, CUP, Unidas Podemos...) promou una gàbia del futur en què els valencians (i també val per a catalans i per a balears) tindrem més protegida i, sobretot, més garantida, la llengua catalana (per cert, el valencià Querol, segons report de Pere Riutort, sempre li digué "català") i en què serem feliços com en la novel·la "Barrots daurats", sobre sectes destructives. Aquest "sectarisme" ha sigut aprovat i impulsat (mitjançant les accions i el tarannà) pel "més a la dreta".

Tocant l' educació eròtica i sexual, els del "més a la dreta" (com els partits, tradicionalment, de dreta) s'han centrat en lo que, en el llibre "Liderazgo sin límites", de Romald A. Heifetz junt amb Marty Linsky (obra que recomane), diu canvis "tècnics" (de forma, senzills, a curt termini) i no en els "adaptatius" (prou més en línia amb el matriarcalisme, perquè en són de substància, a llarg termini i impliquen relacions humanes acompanyades d'humanisme). Podríem dir que els tècnics empiularien, per exemple, amb el tema dels preservatius i del llenguatge incl, o, com deia una dona, en una emissora, a mitjan dels anys noranta, en una primera sessió de sexualitat, la qual, en paraules seues, seria sobre "¿Qué posición hay que tomar en la cama?" (sic).

Els adaptatius podrien incloure, com ara, educació sobre sexualitat i sobre erotisme, entre altres coses, aprofitant les rondalles anteriors a 1932 (quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover, que recopilà més de quatre-cents relats mallorquins), en llengua catalana, en què es reflecteix que la dona està ben considerada, ben tractada, que ella salva l’home,... I, igualment, una quantitat interessant de cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila. ¿Per què no es fa? ¿És que, això, com deien en temps del general Franco (1939-1975) era, com ens contava Enric Sebastià, mestre d'Història en l'Escola de Magisteri de la ciutat de València, de "comunistas que llevaban rabo"  (curs 93/94) com si fos la cua del dimoni? Un altre exemple de canvi adaptatiu podria ser explicar què és una fantasia sexual i adduir (com em digué una psicòloga i sexòloga molt oberta) que afavoreix la creativitat i encoratjar a gaudir-ne com també dels papers de cada u dels cinc sentits (en lo eròtic, en lo sexual i en el dia rere dia). Cal dir que una fantasia sexual té punts interessants (i comuns) amb un conte: en primer lloc, la llibertat creativa, la qual comporta no prendre sempre els camins fressats, tret que enllaça amb una actitud d'esquerres. 

I més: per al "més a la dreta", la maternitat va unida a una mena de degradació de la dona. No figura així en la saviesa tradicional plasmada en les rondalles anteriors a 1932... Tampoc no és qüestió, si més no, des de lo que es diu esquerres, de prohibir cançons com la de "La Ramona pechugona" (d'humor castellà i patriarcal i en què mor la Ramona, a diferència de rondalles en què la dona no mor, sinó... l'home). 

¡N'hi ha un sac i moltes més, recopilades per Gabriel Janer Manila, en nexe amb lo matriarcal! Per cert, com més cap als nostres dies, i en llengua catalana, més cançons eròtiques de línia patriarcal... I no ve per art d'encantament.

Per això, la seua política, sens dubte, va molt de la mà de lo patriarcal. En eixe sentit, intentar anul·lar lo més femení, seria com rebutjar el braç esquerre, simplement, perquè, per exemple, la gran majoria de la població té, com a mà dominant, la dreta: una actitud més en línia amb els totalitarismes. Després, venen les queixes (bàsicament, electoralistes o bé de cara a unes eleccions i des dels partits) de desigualtats socials i de marginacions. Això, com diuen en el meu poble, té un explicació: "Tal faràs, tal trobaràs".

Avant les atxes. 

Una forta abraçada.