"A París, n'hi ha una dama", versos d'una cançó eròtica

 

Una altra cançó d’humor eròtic i, a més, en què la dona porta la iniciativa i recopilada per Manuel Milà i Fontanals en el llibre “Romancer català”, és “La vella” (p. 328):

“A París, n’hi ha una dama   que en tenia cent i un anys,

sí se n’és enamorada   d’un polit estudiant.

Si la’n fan anar a ballades   a ballar amb el seu galant:

‘-Ai, galant, si, amb mi, et casaves,   et faria un ric marxant,

te’n daria, de ma bossa,   cent escuts d’or comtat,

te’n daria de mi granero,   cent quarteres de formant.

Te’n daria cent ovelles,   altres cent de moltons blancs,

te’n daria cent vaquetes,   altres cent de bous llaurants,

te’n daria cent euguetes,   totes cent van pollinant’.

El dissabte, el concert feren;   el diumenge en són casant;

el dilluns cau malalta;   el dimarts ja l’enterrant[1].

Quan la porten a l’església,   el capellà va al davant

i l’estudiant va al darrere,   el flabiol va sonant.

Les llàgrimes que li queien   n’eren gotes de vi blanc,

les absoltes[2] que li feien,   era el flabiol sonant.

El senyor batlle li deia: ‘-Què estàs trist, estudiant?’.

‘-Vagi al diables la vella,   ara jo ja tinc l’argent:

amb els diners de la vella,   n’hauré una de quinze anys’”.

---

[1] Aquest mot figura ací per rimar, ja que vol dir que l’enterren (“l’estan enterrant”).

[2] En l’original, “ensoltes”, mot que, com ens comentà Josep Ma. Virgili i Ortiga en Twitter el 1r de febrer del 2025, “Deu ser una deformació de ‘absoltes’”. Agraïm la seua generositat.