Facebook aprova que es publiquen vídeos pornogràfics en grups de Facebook sobre llengua i cultura tradicional

 

Bon dia,

Facebook ha decidit limitar-nos la possibilitat de compartir posts fins al 7 de gener del 2024.

Ara bé, despús-ahir, 29 de desembre del 2023, FACEBOOK PERMETÉ QUE ES PUBLICASSEN DOS VÍDEOS PORNOGRÀFICS (i no ens avisà de possibles "spams") en el grup "Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis", el qual consultàrem: no anaven en la línia del grup (la qual figura entre els objectius).

Per tant, hi ha altres opcions i les tenim a l'abast.

Avant les atxes.

Una forta abraçada, Bon Nadal, bona Nit de Cap d'Any i bon any nou.

"¡Qué bonito es cagar y tener en la mano un papel!..."

En el 2007, em digué una psicòloga i sexòloga (de qui tinc un bon record i amb qui encara estic en contacte), que era molt important la merda, vaja, lo que u fa de cos, perquè reflectia què es menja. 

Ara bé, el títol parteix d'una cançó de Júniors dels anys huitanta del segle XX, d'eixes que aprens en campaments. Diu així:

"¡Qué bonito es cagar

y tener en la mano un papel

pa'a poderse limpiar

lo que queda pegado en la piel!

Al que caga muy duro,

se le queda un pedazo en el culo;

al que caga muy blando, 

se le queda un hilillo colgando!".

Tot i que la lletra és la lletra, el fet és que dir les veritats és molt important. Així, molts polítics d'ara pretenen que els xiquets com també els qui no ho són biològicament fem la festa del solstici d'hivern i moltes més i punyetes amb salmorra, però no la de Nadal i que no diguem (que, des d'ací, vos ho dic) "Bon Nadal i venturós any 2024". La qüestió és desviar l'atenció del sentiment de pertinença a la terra i instaurar un "ordeno y mando" políticament correcte (en nom del mestissatge, de l'empatia cap als qui tenen altres religions o, per exemple, cap als qui no són creients) que pretenen camuflar de convivència i de tolerància.

No obstant això, jo toque els peus en terra i dic les coses pel nom: com ho faria a un xiquet... que estime, com he fet a menors de sis anys. Però no de cara a la galeria amb intenció de rebre la "Medalla al mejor lameculos del año" des de terres castellanes: el club dels polítics del "més a la dreta" és molt ple de llepons. Per cert, cada u d'ells s'inscriu al que més li agrada.

I és que, com escriu Pere Riutort en la seua explanació del 2018, les cultures matriarcalistes no es posen a fer xarrades sobre els llanterners, sinó que passen a lo que el llanterner considera que cal fer. En el meu cas, lo següent:

1.  Folklore.

2. Antropologia.

3. Religiositat popular de línia matriarcalista i vinculada amb la comunitat de catalanoparlants.

4. Sexualitat matriarcalista i música eròtica de línia matriarcal.

5. El sentiment de pertinença a la terra, ben manifest en catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb els quals tinc molts punts en comú.

6. La figura de la mare matriarcalista i l'educació matriarcal (no necessàriament instructiva, ni escolar).

7. Les rondalles, les narracions i les contarelles.

Tot això, em fa arrelar i sentir-me part dels meus, entre els meus germans de llengua (no de la llengua de drap, sinó de la idiomàtica) i no cal anar a Madrid, ni afiliar-se a cap partit polític del grup esmentat, per a trobar-li un sentit a la vida, ni per a dormir com un rei i somiar amb els angelets. Tenir bons referents que ens facen de pilars en la vida és bàsic: en el meu cas, 1) ma mare, 2) mon pare, 3) Pere Riutort i personatges de moltes rondalles. 

I el meu parer (que no el del WC): 1) escriure sobre eixos temes, 2) viure de manera matriarcal 3) en la terra on nasquí, 4) a favor de la llengua dels meus pares, de les meus àvies, dels meus avis, dels meus besavis, de la meua besàvia Consuelo, de la meua besàvia Amparo, etc. i de moltes més que arrelaren i que estaven en pro de lo matriarcalista, encara que no haguessen llegit res sobre matriarcalisme. I, òbviament, de moltes persones de la mateixa corda i que encara viuen. I 5) obert a fer costat a persones de bon cor i amb esperit comunitari, amb qui sí que acceptes fer amistat: la resta, les coneixes, però no empeltes amb elles. 

Perquè així toquem els peus en terra i en la terra i actuem i responem a favor de la Mare Terra com fan en les cultures matriarcalistes), com quan deia a Pere Riutort que m'agradava contemplar valls obertes i captar les meravelles de la vida, la natura.

I, per descomptat, amb un ordinador portàtil, amb un paper, un bolígraf i fent tu el paper que consideres que et correspon, no el que diga el primer president de la Generalitat, ni de cap consell autonòmic amb què et trobes: escriure, folklore, cultura tradicional i educació matriarcalista.

Una forta abraçada, bon dia de Nadal, Bon Nadal i venturós any 2024. 

"Vareta de batle", amb M, però no de misericòrdia.

Bon dia,

A continuació, plasmem que, en el llibre "Folklore valencià", de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), de 1947, es reflecteix el matriarcalisme, quan, en relació amb el joc "Vareta d'alcalde" (p. 32), comenta que "Dos xics ja fadrinosos, amb bones cames, es proveïen d'una vara, més o manco, arregladeta, però ben lllisa, amb una punta de les quals punxaven bé una porqueria d'eixes, del nom de la qual tenen el lleig costum, alguns, tant xicotets com també grans, d'enviar a qualsevol proïsme, i que les persones de criança solen nomenar amb l'M gran" (p. 32)

Una forta abraçada.

"Ses faves groioses", narració eròtica de Menorca

Resulta interessant, en l'obra "Menorca eròtica", llibre de Vicent Pons publicat en el 2020, la narració eròtica “Ses faves groioses”, la qual escriguérem en desembre del 2023:

“Al lloc de Sant Bernat, celebraven una bona festa. Havien vingut els senyors i es van reunir tots al voltant d’una taula per beure i menjar.

-Toni -va dir madona al seu fill-: podries anar en es favar i dus un paner de bones faves, per a que se les endugui sa senyora.

-Molt bé, mare -va dir en Toni.

-Que hi puc anar, jo, també, mare? -va demanar na Rosa, la filla de la senyora.

-És clar que sí -va dir aquesta, i aquells dos, cap a allà, van partir.

Al favar, van omplir un bon paner de faves. I na Rosa, mirant-se en Toni amb intenció, va dir:

-Sap que jo estudii medicina i que estudiam es cos humà? I, per açò, m’agradaria que em mostrassis es teu cos, pas a pas.

Ella es va despullar; i ell, també. I ella va començar a explorar-li el cos.

-I açò, està clar -va dir, en arribar-hi-, és es penis, que tens molt complert. Açò mateix, així, ben empalmat, fa vint-i-tres centímetres... I açò és es gland[1].

-Aquí li deim sa fava -va dir en Toni, agafant-ne una de dins el paner i pelant-la-. Veus? És igual. I ara l’has d’agafar amb sa boca; sa mà esquerra, per avall; sa boca, per amunt...

Na Rosa així ho va fer, fins que la fava d’en Toni va fer esclatar.

Van tornar a les cases i la senyora va demanar:

-Filla: com és que hau estat tanta estona? I com és que fas tan mala cara?

-Mare: és que una bona fava, molt grossa, m’he menjat, i a sa cara, m’ha esclatat -va dir ella” (p. 178).

 

Com podem captar, les relacions entre ambdós són bones, el vocabulari enllaça el científica amb el casolà. Finalment, na Rosa i en Toni experimenten amb el cos.

Al capdavall del text, es pot llegir “En Paco, que no havia provat dona” (p. 178).

---

[1] En l’original, apareix la paraula castellana “glande”.

L'acte polític de mamar

Hi ha polítics que, en lloc de ser ells els qui porten la iniciativa, qui diuen qui, com, quan, etc., prefereixen fer com la dona que llepa el mànec, això és, el penis d'un home. Però, ací, d'un primer ministre, d'un ministre...

Gràcies a Déu, som molts els qui fruïm les fantasies sexuals i la vida, però, si de cas, llepem un geladet molt sucós. Això, sí: com a persones en línia amb el matriarcalisme. 

Dues mamelles, dues.

A mitjan setembre del 2021, quan, entre altres coses, plasmí en Facebook algunes de les cançons de "Mallorcaweb", durant una conversa amb ma mare, em comentà un fet que tingué lloc entre dues dones que coneixia mon pare. 

Les dues anaven per la platja i, en un moment determinat, una diu a l’altra:

"— Concha, que te se veu una mamella!" (sic).

I l’altra, amb molta espenta i sense embuts, li respon:

— ¡Doncs, l’altra, la tinc igual! ¡I en tinc dos!” (sic).

Avant les atxes. 

Narracions anteriors a 1932, i cançons prèvies als anys huitanta, interessants per a una educació sexual matriarcal

Bon dia,

Hui s'estrena el nou govern valencià. 

En eixe sentit, quant al tema de la llengua, diré que, quan ho feu Ximo Puig (en el 2015), parlí amb Pere Riutort i em digué que el nou president valencià havia fet el discurs mig en valencià, mig en castellà. I més: sabem que, abans del "Pacte del Botànic", el PSOE valencià intentà un acord amb C's (Ciudadanos).

Afegirem que la història ens ajuda a conéixer millor el passat, com si eixe moment fos els pares, els avantpassats, els qui visqueren abans que nosaltres i els que viuen i són més grans que tu.

Passa que ara el "més a la dreta" (PSOE, Més Compromís, ERPV, ERC, Junts per Catalunya, CUP, Unidas Podemos...) promou una gàbia del futur en què els valencians (i també val per a catalans i per a balears) tindrem més protegida i, sobretot, més garantida, la llengua catalana (per cert, el valencià Querol, segons report de Pere Riutort, sempre li digué "català") i en què serem feliços com en la novel·la "Barrots daurats", sobre sectes destructives. Aquest "sectarisme" ha sigut aprovat i impulsat (mitjançant les accions i el tarannà) pel "més a la dreta".

Tocant l' educació eròtica i sexual, els del "més a la dreta" (com els partits, tradicionalment, de dreta) s'han centrat en lo que, en el llibre "Liderazgo sin límites", de Romald A. Heifetz junt amb Marty Linsky (obra que recomane), diu canvis "tècnics" (de forma, senzills, a curt termini) i no en els "adaptatius" (prou més en línia amb el matriarcalisme, perquè en són de substància, a llarg termini i impliquen relacions humanes acompanyades d'humanisme). Podríem dir que els tècnics empiularien, per exemple, amb el tema dels preservatius i del llenguatge incl, o, com deia una dona, en una emissora, a mitjan dels anys noranta, en una primera sessió de sexualitat, la qual, en paraules seues, seria sobre "¿Qué posición hay que tomar en la cama?" (sic).

Els adaptatius podrien incloure, com ara, educació sobre sexualitat i sobre erotisme, entre altres coses, aprofitant les rondalles anteriors a 1932 (quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover, que recopilà més de quatre-cents relats mallorquins), en llengua catalana, en què es reflecteix que la dona està ben considerada, ben tractada, que ella salva l’home,... I, igualment, una quantitat interessant de cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila. ¿Per què no es fa? ¿És que, això, com deien en temps del general Franco (1939-1975) era, com ens contava Enric Sebastià, mestre d'Història en l'Escola de Magisteri de la ciutat de València, de "comunistas que llevaban rabo"  (curs 93/94) com si fos la cua del dimoni? Un altre exemple de canvi adaptatiu podria ser explicar què és una fantasia sexual i adduir (com em digué una psicòloga i sexòloga molt oberta) que afavoreix la creativitat i encoratjar a gaudir-ne com també dels papers de cada u dels cinc sentits (en lo eròtic, en lo sexual i en el dia rere dia). Cal dir que una fantasia sexual té punts interessants (i comuns) amb un conte: en primer lloc, la llibertat creativa, la qual comporta no prendre sempre els camins fressats, tret que enllaça amb una actitud d'esquerres. 

I més: per al "més a la dreta", la maternitat va unida a una mena de degradació de la dona. No figura així en la saviesa tradicional plasmada en les rondalles anteriors a 1932... Tampoc no és qüestió, si més no, des de lo que es diu esquerres, de prohibir cançons com la de "La Ramona pechugona" (d'humor castellà i patriarcal i en què mor la Ramona, a diferència de rondalles en què la dona no mor, sinó... l'home). 

¡N'hi ha un sac i moltes més, recopilades per Gabriel Janer Manila, en nexe amb lo matriarcal! Per cert, com més cap als nostres dies, i en llengua catalana, més cançons eròtiques de línia patriarcal... I no ve per art d'encantament.

Per això, la seua política, sens dubte, va molt de la mà de lo patriarcal. En eixe sentit, intentar anul·lar lo més femení, seria com rebutjar el braç esquerre, simplement, perquè, per exemple, la gran majoria de la població té, com a mà dominant, la dreta: una actitud més en línia amb els totalitarismes. Després, venen les queixes (bàsicament, electoralistes o bé de cara a unes eleccions i des dels partits) de desigualtats socials i de marginacions. Això, com diuen en el meu poble, té un explicació: "Tal faràs, tal trobaràs".

Avant les atxes. 

Una forta abraçada. 

Bons temps per a pesar-se les mamelles unes quantes vegades a la setmana

Bon dia,

Una cosa que veig possible és que, des dels governs de PP i altres partits de línia més a la dreta, d'acord amb els seus principis de partit o de moral, tindrem més d'això de "que t'ix pel forat del cul", vull dir, de cultura tradicional.

Afegirem que la nova dictadura del proletariat dels "més a la dreta" no ha tombat la cultura tradicional i patriarcal, malgrat els intents de fer l'obra del règim, això és, el pensament políticament inclusiu i del llenguatge incl..

A més, gràcies a Déu, hi ha un mitjà, com és Internet, que ens aplana el camí. Així que, res d'empinar el colze, ni de tocar-se els collons (açò fa un personatge de la cançó "La manta al coll", en la versió del grup Carraixet), menys d'esperar que t'ho donen bo i fet i, això sí, abraçar lo tradicional (té a veure amb les arrels), lo que altres persones puguen saber, les humanitats i, òbviament, lo matriarcalista.

En eixe sentit, per a patriarcal i femení, la història ens mostra dones com Indira Gandhi, Margaret Thatcher, Angela Merkel (totes tres figuren en la tesi d'Angie Simonis) i, per descomptat, eixa vicepresidenta de línia comunista que anava vestida de fallera i que preferia (com el PP i el seu aliat actual i el PSOE), ofrenar noves glòries a Espanya. 

Adduirem que tots estem en la mateixa barca i que venen bons temps per a impulsar lo eròtic i lo sexual (però no contra les persones) i unit a eixe humor innocent tan vinculat amb la cultura valenciana en llengua catalana i, a banda, a la dels altres catalanoparlants que estan pel terròs... i dialogants. Però, això sí, en línia amb eixe refrany que diu "Els diners i els collons, per a les ocasions", no per a passar a repartir part dels diners (i a embutxacar-se'n en nom de la lluita contra la corrupció) entre els seus amiguets i, quant als collons, a enviar-los al llit, com si hi hagués roba estesa.

Així que, amics, a jugar i a viure (en el meu cas, com quan vole un catxirulo, el meu joc preferit). Jo decidesc i visc de manera creativa i matriarcalista, sense abraçar els principis morals ni els de cap partit, ni els manaments i a favor del dret a decidir i a autogovernar-se, no sols de les persones, sinó també dels pobles i de les nacions (fins i tot, de les que encara no estan constituïdes com a estat), com la jove que encara viu junt amb els pares, però que vol independitzar-se, que toca els peus en terra, oberta i dialogant. I, com jo, moltes persones. I, igualment, introduesc (com ells) una miqueta de lo que, en psicologia, es diu humor positiu, que és el que preferesc i el que empre.

Avant les atxes.

De "xarrupacigales", "llepacigales", "llepapius" i sobre l'ensenyament obert

Si alguna dia et demanen si vols fer sexe, pots triar-ne entre sexe oral, sexe escrit, sexe mut i, fins i tot, en un futur, si alguns polítics s'ho fiquen en el cap i els astres els són propicis, també en tindrem, d'inclusiu (vull dir, sexe inclusiu). 

Per cert, quan feia classes de Valencià, mai no deixí fora cap possible resposta a qui em feia una qüestió. I això crec que cal que faça un polític (sia d'esquerres, sia de centre, sia de dretes, sia de davant, sia de darrere, sia del ram del més a la dreta, sia de la candidatura que més l'agrade). 

Per això, si et fan la pregunta de com es diu "chupapollas" (en el sentit eròtic, que no en el figurat), els respons "xarrupacigales" o bé "menjacigales" (molt adients) i, de manera pròxima, "llepacigales", "llepapius" o, per exemple, "xuclafaves", com m'han reportat hui. 

Respecte a aquesta acció de xuplar, com ha plasmat un home a una dona, en un grup de Facebook, "A mi, em deien, de jove, que em volien xuclar / llepar el mànec. D'avui, em diuen per fer un 69 o un 96. Depén del greix".

I, així, et prenen com que ets de fiar i molt obert, àdhuc, en lo eròtic, en lo sexual i, sobretot, com a persona.

Avant les atxes. 

Nota: En relació amb el terme "polla", direm que, en llengua catalana, s'utilitza de manera genuïna per a fer al·lusió a una gallina jove i, puntualment, a la xica jove. Per a referir-nos al penis (però no en castellà), comptem amb moltíssimes paraules de tradició.

Igualment, el fet que, en sentit figurat, una dona mame el penis d'un home, podríem vincular-ho amb la sexualitat patriarcal. 

"Tothom a l'aeroport", una dona garrida i somrient

 Hui, 12 de maig del 2023, ha eixit una notícia en "VilaWeb" en què una jove alça un cartell en què es pot llegir "Tothom a l'aeroport". 

Al moment de llegir eixes paraules i de veure la foto (en què, a la dona, se li veuen bona part dels alerons), m'he recordat d'unes paraules que digué un valencià, en l'estranger, a una xica jove que no sabia llengua catalana:

-Xica, baixa els alerons que et canten.

Sobre si li cantaven o no, no vos ho puc assegurar. Però que la xica somrigué, això, sí. 

"En Biel de Son Dalmau", una cançó eròtica que reflecteix el matriarcalisme

 El 29 d'abril del 2023 trobàrem la cançó eròtica “En Biel de Son Dalmau”, en la web “Divagacions d’en Xavier”, sota el nom “En Biel de So’n Dalmau” (http://divagacions.xaviersastre.cat/en-biel-de-son-dalmau). Diu així:

“Al·lots i al·lotes, callau.

Vos vaig a contar s’històri’

d’En Biel de Son Dalmau,

que Déu el tengui a la glòri’.

Aquest jove arribà un dia

que es pardal se li enravenà:

‘-Mon pare, jo me vull casar,

que aquesta vida no és vida’.

Dos anyets de festejar

i un diumenge de matí,

amb capell i corbatí,

En Biel se mos casà.

Es foteren bon xicolati

i unes copetes de suc

i partiren cap a Lluc

amb so carretó de l’avi.

Arribaren an es quarto,

s’al·lota se despullà

i En Biel l’empitonà[1]

i boixaren un bon rato[2].

Ell va ser bo d’esbravar,

mes ella, com més anava,

més calenta se posava

i no el deixava alenar.

Prest, es menuts acabà;

i ella, molt emprenyada,

veient que ell no enravenava,

d’aquest modo li parlà:

‘-Biel: tu m’has enganada.

Mira’l-te, que ja no s’empina.

Boixava més de fadrina!

I, per això, m’he casada?

I no estàs empegueït

de vorer-me[3]aquí aixencada[4]

i amb sa cotorra badada

i es gallet ben deixondit.

Mentre tu, en ses dues mans,

t’estàs tocant es collons,

aquí, jo estic esperant

i ja me fan mal es ronyons’.

‘-Maria, m’has acabat,

ja no puc ni aixecar-lo.

Vols un rave que he comprat?

Serà un bon consolador.

Sentí això i, com una moixa,

des llit, un bot va pegar;

sa cotorra li posà

a damunt sa seva boca.

‘-Mama, aquí, valent cabró.

Mama, aquí, gran fill de puta.

Mama, aquí, ja t’he avorrit.

Mama aquí, sa sang me puja’.

En Biel s’acollonà

i va fer lo que li manaven,

des susto[5], se conquigà[6]

i, així, sa nit acabaren.

Que serveixi de lliçó

en es joves de demà:

JUST PES FET D’ENRAVENAR,

UN HOMO NO ÉS CASADOR”.

[1] Del castellà “pito”, forma no genuïna i inadmissible en llengua catalana.

[2] En lloc de la forma correcta “estona”, “temps”....

[3] En la forma genuïna, “veure’m”.

[4] El 29 d’abril del 2023 envií a Miquel Vila Barceló un missatge junt amb una qüestió referent a la paraula “aixencada”, la qual no figurava en el DCVB, ni en altres diccionaris, per a conéixer el significat, i em comentà “’Aixencada’: ‘oberta de cames’. És una paraula que denota grolleria”. Agraesc el seu aclariment.

[5] Castellanisme inadmissible i que es pot substituir, per exemple, per “ensurt”, “sobresalt”.

6] El 30 d’abril del 2023 cercàrem “conquigar” en diferents diccionaris, però no figurava. En canvi, en Twitter, hi havia alguns tweets en què la forma “conquigar-se” s’ajustava a “acollonar-se”, “acollonir-se”, és a dir, “acovardir-se”.

"El món de la merda", cançó escatològica de la comarca de la Marina

 

Entre les cançons triades en el llibre “De la Marina i la Muntanya”, d’Adolf Salvà, n'hi ha unes que diuen així:

“En lo poble de Callosa,

diuen que no hi han fadrines;

i, el diumenge, de matí,

n’ixen com a roses fines” (p. 139).

 

“En lo poble de Callosa,

diuen que no hi han fadrines;

i, si les saben triar,

n’hi han com a roses fines” (p. 139).

 

“És el poble de Callosa,

 dels més divertits i alegres;

té bones aigües i fruites

i, les xiques, molt guapetes” (p. 141).

 

I, fins i tot, en trobàrem d’una escatològica recopilada per Adolf Salvà:

“Este és el món de la merda;

de cagar, ningú s’escapa:

caga el pobre, caga el ric,

caga el rei i caga el Papa” (p. 142).