Poc després d'entrar en el bar, on hi havia good feeling, encara recordava un vídeo eròtic i graciós que vaig vore fa més d'un any i que hui he tornat a vore. És d'eixos en què apareixen xiquets i adults, en este cas, només u de cada ram, i comencen a jugar, clarament, per a gravar la curiositat.
Però immediatament ha eixit el cap i ha fet una mirada als treballadors (harmònica i amb humor) que ens podia portar als darrers versos de la cançó popular valenciana, eròtica, La manta al coll. I com que l'humor, al meu parer, no és una cosa per a tirar-se-la al coll, sinó per a practicar-la, l'ha acompanyada d'un somriure d'orella a orella que, sense ser més que un club, sí acostava al client i a la colla.
Tot seguit he llegit en un diari valencià un escrit sobre càpsules per a emprenedors i, quan li ho he comentat al cap, m'ha contat una anècdota graciosa.
M'ha dit:
-- L'altre dia vingueren a Alaquàs unes persones d'Indonèsia a fer una xarrada i ¡totes les que la feien eren dones!
Es veu que, sense tractar-se d'una mobilització feminista, n'eren per a parar un AVE.
I m'ha fet molta gràcia... al mateix temps que ens somréiem tots dos.
En acabant li n'he relatat una que tenia en el cap (i que ací canviaré una miqueta, per a conservar l'anonimat):
-- Un home, Andreu, contava que, estant en Saragossa, un company seu de viatge que havia baixat un moment a la ciutat, quan tornà, li va dir "Andreu, ¡¡¡dones..., així, així!!!" mentres movia les mans indicant abundància, com qui no n'ha vist, de dones, en tota sa vida.
I en acabant hem tingut un dia agradable, com la vespra.
I és que el somriure d'emprenedor és molt, però que molt important. Almenys, per a mi i per a més persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada