Sexual... ment lliure

"Amb el temps i una maça tot s'alcança"  diu un refrany valencià, fins i tot a aclarir què vol u i anar més enllà del famós "Armen lío" amb què un dia, en Brasil, es va dirigir el papa Francesc als argentins que hi havien en aquelles terres.

Bo, el fet és quan u és sexualment lliure, i el cos ja no enganya, la "juventud, divino tesoro" passa a un plànol secundari (perquè pertany al passat excloent de llibertat) i n'apareix una altra: la mental. I això, clarament, es traduïx en unes ganes de viure que no tenen antecedents i que, sense deixar estar la part sexual, amiga íntima de la creativitat de la mateixa manera que ho són les mamelles de la mare respecte al nounat o el penis que s'integra en el cos femení amb la intenció de crear un nou xiquet (quan eixe és l'objectiu), naix un esperit nou.

I ja no es tracta d'un esperit d'Ermua, de tots a pensar igual que el cap de colla o d'allò que l'últim que aplegue a la paret és un fava..., sinó en què u parla amb el cor en la mà, sense amagar res i, al mateix temps, estima la vida, el dia a dia, com també ho fa dels amics íntims, de les persones que li han fet costat en els moments fàcils i en els difícils, de les persones que no coneix tant com a les altres però que li inspiren confiança o a qui, simplement, ha obert els braços en senyal de confiança.

Una ment sexualment lliure no ment ni s'inscriu en el club dels llepaculs de lo fàcil i irresponsable, ni deixa estar lo públic i només es mira el melic i defén, per exemple, l'eutanàsia, el divorci, les parelles de fet..., sinó que va més enllà: també potencia el compromís social, el fet que els bancs d'un parc estiguen ben conservats, que no vaja u pel carrer i es mostre indiferent davant la persona que patix i que, a més, està mes sol que la una del migdia, sinó que s'acosta i, per exemple, li oferix classes debades (per a ell, per a evitar haver de pagar a un mestre particular que atenga als seus fills), roba...

Així, en una ocasió, una dona em demanava diners. Potser fóra originària d'un país amb tradició musulmana, per la roba. Però li vaig dir que no li'n donaria: ni un clau. Ara bé, si volia roba, tenia les portes obertes. I acceptà la proposta, i això, per a mi, fou un signe d'alegria enmig de tant de culte al pare diners. I vos assegure que, a més de rebre'n, se n'anà contenta. Un bon record i, a més, un signe de proximitat entre persones de cultures diferents i de compartir un mateix camí.

Afegiré que una ment lliure és una ment sexualment lliure, perquè la llibertat està justament ahí, en el camp sexual. Per això, quan una persona ho és, també ho manifesta en els seus actes creatius i, de rebot, està més content que unes pasqües, creu que el futur serà millor, dorm com un tronc i, a més, se sent jove, ja que la jovenesa no és qüestió de DNI sinó d'esperit interior, de renovació interior, d'amor per la vida, de joia, d'eixir-se'n dels camps fressats i, també (al meu coneixement i atenent a les meues experiències), d'una actitud creativa però no dedicada a criticar com, potser, aquella dona que portava una samarreta d'una plataforma social espanyola ben famosa qui volia, fa tres primaveres, que, damunt que les classes eren ¡¡¡debades!!!, es feren en sa casa...

Però bé, qui acaba guanyant són les persones que s'obrin als altres, perquè tenen oberta la ment, coneixen l'alegria, mantenen una fortalesa interior que no els la tomba ni Sansom amb el temple i, a més, gaudixen de la sexualitat i de l'humor.

M'han tombat una possibilitat d'editar en una editorial suposadament oberta. Continue intuint que el tema és políticament incorrecte, més que es tracte d'un assumpte sobre un detall lingüístic, ja que, en un altre canal (en este cas, també català, però clarament obert), m'han obert les portes des del primer moment i donen carta blanca a escriure amb esperit d'optimisme i de ganes de viure. I estos últims sí animen a viure, a crear amb vida: ho manifesten en la diversitat de propostes que plantegen (que també n'hi han, de positives i engrescadores, la qual cosa m'alegra l'ànima) i en l'optimisme i el sentit de compromís que et transmeten. I com que accepten el pluralisme, ho plasmen amb els actes, no sols en la teoria...

I això, que lo que es diu vaja unit a lo que es fa (predicar amb l'exemple), per a mi (i per a molts amics meus de ment oberta) és importantíssim.

I, finalment, tot això fa que senta que la vida és sexi de moltes maneres...