Tinc un amic que ja n'ha fet 85 i que, més d'un dia, em diu lo que encapçala este escrit.
M'agrada des del primer dia.
Es tracta d'una persona oberta als xiquets, com també als jóvens, als adults i als ancians. És capaç de raonar obertament amb un xiquet, amb un jove, amb un adult de la generació anterior a la seua i amb una persona de la seua edat i receptiva.
Això sí, la seua disposició a aprendre, a comprometre's socialment i a portar la batuta és habitual.
Encara ens veiem i, quan això ocorre, és un motiu d'alegria i d'esperança. Alguna volta li pregunte si encara se li empina i, de moment, la resposta sempre és afirmativa... Quan ho comente a algunes persones se somriuen o fan comentaris positius.
Al cap i a la fi si alguna cosa fa progressar a una persona crec que és una ment oberta i, al mateix temps, la disposició a deixar arrere la infantesa però no precipitar-se a la vellesa. I ell està present i sí veu futur... I jo, quan raonem (com també quan pense en ell), em sent amb esperança i amb vitalitat sexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada